La pols del camí
que passa al teu costat
una altra gent
que veu com tot se'n va,
sota el crit del pregoner
perseguint la seva veu
com vells presoners
de la nit dels déus.
els camins ens van creuar
cap al nord del més enllà
sense lloc on arrelar
rodamón al teu costat,
i el reflex dels teus ulls
tan clar i transparent
em fan sentir sol i nu.
No sé on vaig,
no on sóc, ni d'on vinc,
sols em deixo portar pel camí,
no tinc res que deixar
res puc oferir,
potser només és el destó
la pols del camí
on vivim.
si arribem lluny
allà on no hi ha ningú
i enmig de l'espai
hi deixem el futur,
i què el crit del retorn
no ens pugui trair,
ni que el cel fosc
s'empassi el nostre esperit.
Els camins ens van creuar
cap al nord del més enllà
sense lloc on arrelar,
rodamón al teu costat
i el reflex dels teus ulls
tan clar i transparent
em fa sentir sol i nu.