El mur
Una llum molt potent t'ha mostrat el camí cap a un món més pur.
Un passat, un present, t'empenyen cap al futur.
Un fort crit s'ha escoltat enmig de la foscor demanant ajuda.
Milers de llàgrimes cauen damunt de la terra nua.
Les teves mans seran les aus que enlairaran un cant al vent,
Al vent del futur, el cant més pur.
I els teus ulls seran senyals que dibuixaran un vell conjur
I trencarem el mur, trobarem el futur.
Has pogut desxifrar aquell símbol etern que posseïa els teus somnis,
Era el senyal que el teu cor era el darrer dels testimonis.
Has pogut veure l'horror, el dolor i la tristesa en els ulls dels infants
I ara ets tu qui ha d'eixugar les seves llàgrimes amb les teves mans.
Les teves mans seran les aus que enlairaran un cant al vent,
Al vent del futur, el cant més pur.
I els teus ulls seran senyals que dibuixaran un vell conjur
I trencarem el mur, trobarem el futur.
Si has aconseguit el somriure als seus rostres i als seus ulls hi has vist un futur,
Ara el teu cor tremolós sortirà de l'abisme obscur.
Aquell qui guarda al seu cor la il·lusió pel demà és aquell més segur.
Una llum molt potent que sorgeix de la fosca: això és el que ets tu.
La teva veu serà el senyal que escamparà un cant al vent,
Al vent del futur, el cant més pur.
I els meus ulls seran un mirall on es reflectirà el teu cor nu.
Trobarem el futur quan trencarem el mur.
Autor(es): Roger Pérez