El vanitós
VANITÓS: Mira un admirador. Ahà! Oh Oh!
Acosta't i no tinguis por. M'agrada tant com soc.
PETIT PRÍNCEP: Quin barret més divertit!
VANITÓS: Oi que sí? Oi que sí? És per saludar als qui m'admiren des de bon matí.
PETIT PRÍNCEP: Ah sí?
VANITÓS: Fixa't, pica de mans!
PETIT PRÍNCEP: Ho hauré de provar.
VANITÓS: Realment m'admires molt.
PETIT PRÍNCEP: Sí, però digue'm... Què vol dir admirar?
VANTIÓS: Vol dir que reconeixes que sóc molt ben plantat,
que vaig molt ben vestit,
que sóc jove, guapo i ric,
que no tinc enemics.
Sóc tan intel·ligent...
PETIT PRÍNCEP: Però si aquí no hi gent...
VANITÓS: I què? Però no ho pots evitar,
és impossible controlar.
No tens cap altra opció.
Sóc el millor i m'has d'admirar.
Mira'm! Mira'm!
PETIT PRÍNCEP: Ja et miro
VANITÓS: No hi ha ningú que em guanyi.
De tots sóc el millor.
A mi el mirall m'estima
però en canvi a tu, no.
No tinc ni un sol defecte,
tot el teu cos és perfecte.
Sóc tan intel·ligent...
PETIT PRÍNCEP: Però si aquí no hi viu pas gent...
VANITÓS: No ho pots evitat,
és impossible controlar.
No tens cap altra opció.
Sóc el millor i m'has d'admirar.
Mira'm! Mira'm!