Encara estan encesos
i a la distància s’acomiada,
entre xarxes i veles,
dels que van a ritme de marea.
El blanc de l’escuma de mar,
la ràbia, les onades s’empassen
les llegendes i les sirenes
se les escolta plorar.
Buscant el port, buscant el seu port.
Els nens salten del llit,
desitjant que a l’altre banda del món
sigui de nit.
Els grans tornen a la mar
I els fanalets poden reposar.
El blanc de l’escuma de mar,
la ràbia, les onades s’empassen
les llegendes i les sirenes
se les escolta plorar.
Buscant el port, buscant el seu port.
Autor(es): Clàudia Ibàñez,Isabel Archs