La gàbia

Painomi


Avui travesso el desert amb els teus dit,
avui buido el mar dins els teus ulls.
I no trobo la llum que em porti a la costa
perduda dins teu, per què tornar.

Avui emprenc el vol amb la teva mirada
i alço somriures a l’univers.
Com d’atrapada estic en aquesta gàbia.
Sóc ocell en el teu cos i pols en la llibertat.

Demà serà un altre dia,
per tornar a despertar més lluny de tu.
On el sol, cremarà les ferides
i els silencis la por.

Que el meu cel són els teus petons,
que el meu cel érem tu i jo.


Autor(es): Isabel Archs