Esclaus de l'aparença
Ribbi Haller:
El cole no em flipava, i me mare ja m'ho deia: Si no t'apliques ara, de gran tot serà una merda. I encara no sóc gran, i la merda és ben gansa. Em cansa tota guerra i tota pèrdua d'esperança. Flipant-se un ou la penya, hi ha problemes a les aules. Portem tots la disfressa d'amagar-nos les paraules. Viatges d'infantesa, som la presa de la imatge, desastres mida obesa i les promeses d'aprimar-se. Desperta, no deixis la boca oberta, táncala amb sentiment i obre la ment, posa-hi llum verda. Deixa la feina al vent, que s'emporti la merda, allò que ara és valent, també és prudent i aprèn a perdre. I creu-me, no tot és tal com sembla, som tots esclaus de l'aparença.
[No m'atabalis amb els teus maldecaps, la gent vol veure't riure i no en prendrà part. Estem ben educats? Vostè què en pensa? Potser domesticats és quan perdem la nostra essència. No m'atabalis amb els teus maldecaps, la gent vol veure't riure i no en prendrà part. Som massa covards? I tu què en penses? Potser és que n'estem farts de ser uns esclaus de l'aparença.]
El punto:
Anar al cole no m'agradava, mai no em va flipar anar a classe. Classes esperant la tarda per poder passar-ho bé, sempre a la meva parra o apuntant alguna frase, a pesar de ser un percentatge, com em van ensenyar a ser. Que les màscares només serveixen per amagar-s'hi, sino ja diràs quan ja sigui tard i t'arrepenteixis. Camino sol si, fugint del trànsit, en un món trist i, sovint de plàstic. Hi ha tanta merda per aquí. Merda per dins de cada fugint vestits d'una mentida. Per por de no encaixar allà fora o per les hores de fatiga, en un món que gira per dòlars i no per amor. Cansat d'això i de tot una mica, de dir que si quan és que no però la màscara obliga. Va, som tots esclaus de l'aparença, mira, som tots esclaus d'una mentida.