Fou per amor
tothom que coneixes fa veure que no et veu,
la vida es torna gris, vius en la foscor,
tens una malaltia i tots tenen por.
T’amagues a les ombres de l’habitació,
li preguntes a l’aire, per què haig de ser jo,
treus forces de les cendres per tirar endavant,
malgrat totes les pedres segueixes caminant.
L’ànima es trenca quan tu ja no hi ets,
queda la ferida, el mal i res més.
Fou per amor, fou per amor, sols queden les cendres,
fou per amor, fou per amor, tan sols queda el dolor.
L’ànima es trenca quan tu ja no hi ets…
Fou per amor, fou per amor, sols queden les cendres,
fou per amor, fou per amor, tan sols queda el record,
Fou per amor, fou per amor, sols queden les cendres,
fou per amor, fou per amor, tan sols queda el dolor.
Oh! queda la ferida i el mal; el mal i res més…
Autor(es): NiEts NiUts