Som pols
veig la vida a trossos passar pel davant,
la meva llum s’apaga, veig com arriba la foscor.
Voldria tornar enrere per poder esborrar,
totes les vegades que et vaig fer plorar,
vull dir-te tantes coses que ja no escoltaràs.
Tot camí arriba al seu final,
tots els estels deixaran de brillar.
De res em serveixen els béns materials,
totes les riqueses que em van capficar,
el tresor que m’emporto és estar al teu costat.
Els amics que deixo, la gent que he estimat,
amb els que vem riure i em van fer costat.
Quan mirin a la lluna potser em recordaran.
Tot camí arriba al seu final,
tots els estels deixaran de brillar.
Som pols, som pols.
Autor(es): NiEts NiUts