Guerra amb el temps
en perfecció ni el més breu dels moments,
que aquest vast escenari és impostura
sota el secret dels astres influents;
quan veig que l'home com la planta creix,
pel cel mateix exaltat i execrat,
i perd la saba jove, i ja decreix,
i du vestits que tothom ha oblidat...
Llavors, concebre aquest estat que muda
te'm mostra jove i ric a la mirada,
on el temps erm batalla en la caiguda
per tornar el dia jove en nit tancada.
I jo, en guerra amb el temps, t'estimo a tu
i nou t'empelto mentre se t'endú.