Hipnòtic
I sols vas rebre un cop de puny
Et van donar cita amb la lluna
Però no hi havia pas ningú
Sota el mirall miop que penja
Com una taca d’humitat
El groc de de les fotografies
I aquest telèfon despenjat
Hipnòtic erràtic
Bellíssim i fals
Com totes les coses
Que tenen encant
El món tancava les parpelles
Les copes no podien més
La ballarina badallava
Mig nua en un racó discret
Cambrers flotaven com dervitxos
Per alleujar el dolor de peus
Perfectament incommobibles
Sabien com fer-se els distrets
Un taxi et deixarà a la porta
De casa i no encendràs el llum
Ja no tens son i el sol es lleva
Però tot i així tanques els ulls
Et van prometre una carícia
I sols vas rebre un cop de puny
Et van donar cita amb la lluna
Però no hi havia pas ningú