Perquè plovia
La ciutat tenia port
On el mar no es coneixia
Qualsevol home semblava
Un poeta o un espia com de novel·la
Perquè plovia
Enyorança de tardor
Carrers mullats
Acordions
Gats de cafè
I amors perduts
Abans de perdre’ls
Com ara perdo jo els teus ulls
Més lleu el càstig
Els pollancres més esvelts
Els gratacels més ingràvids
Qualsevol dona lluïa un secret escrit als llavis
Però això sols era
Perquè plovia
Perquè plovia
Els ocells duien barret
I els fanals melancolia
Qualsevol lladre semblava
L’ombra de l’ombra d’un ombra
Amb dits d’orfebre
Perquè plovia