La Dama d'Aragó
que és bonica com un sol:
té la cabellera rossa,
li arriba fins als talons.
Ai, amorosa Anna Maria,
robadora de l'amor...
Sa mare la pentinava
amb una pinteta d'or;
sa germana li trenava
els cabells de dos en dos.
Cada cabell, una perla,
cada perla, un anell d'or;
cada anell d'or una cinta
que li volta tot el cos.
Passador que li posava,
una rosa amb nou colors;
son germà se la mirava
amb un ull tot amorós.
- No fóssim germans, Maria, ens casaríem els dos;
però, com que som germans propis,
jo et buscaré un casador.-
Ja la porta a la fira,
a la fira de Lió;
de tants anells com li compra
li cauen del mocador.
Mentre volten per la fira
toquen a missa major.
- Germà meu, anem a missa,
anem a missa major.
Totes les dames la miren
amb un ull tot envejós
i el capellà que diu la missa
n'ha perduda la lliçó.
- I qui és aquesta dama
que llença tal resplendor?
- Filla n'és del rei de França
germana del d'Aragó.
Ai, amorosa Anna Maria,
robadora de l'amor, ai, de l'amor
Autor(es): Popular