La nit obscura
sempre el que sempre avida el mal sofert
i que tot el que serva el dany devora
per plaure'm l'apetit malalt i incert.
La raó, que és el metge de l'amor,
molesta perquè ignoro el seu exhort,
m'ha deixat i abatut sento el temor
que el desig és, quan es prohibeix, la mort.
La raó ja no es cura, i ja no em curo,
etern boig furibund sense descans.
Són d'un boig el que penso i el que juro:
lluny del que és cert, m'expresso en termes vans.
T'he jurat bella i t'he cregut llum pura,
tu que ets el negre infern, la nit obscura.