L'assassí surrealista

Crònics


Fa una calada i treu el fum. El cambrer ve corrent i li diu que l’apagui, però ell només aixeca la mirada perveure com la de l’altre es glaça.
I en aquest precís moment, en absència de sentiments, li és igual la transparència de l’experiència amb el cambrer.
No té consciència, ni mai n’ha tingut, tan sols paciència com a dida de la ciència retorçada que l’ha dut on és.

I així va el món, senyors de barret de copa que tremoles si obren la boca. Els interessos han tal·lat selves senceres, ja han fet fora massa gent de casa seva. És cosa de l’assassí surrealista, sempre pendent de devorar la nostra ment i fer-ne fora tots els somnis i la força que ens empeny, que ens fa estar sempre en moviment.

Poc a poc van arribant els assassins surrealistes del voltant. Tranquilament, comentant la jugada de tot el mal que han fet aquesta tarda.
I n’hi ha un que diu que ha ensobrat el regidor adeqüat perquè aquest requalifiqui els terrenys on ell volia construir el seu camp de golf. I un a un van explicant la seva batalleta. Els altres riuen, totes s’assemblen a aquesta.


Autor(es): Pau Gros/ Martí Aliaguilla,Crònics