Oniricant
Cau una gota al mig del meu front, obro els ulls a poc a poc,
al meu voltant tot està difuminat; busco les ulleres per veure la realitat.
Estic al mig del carrer estirat, no sé ni com hi he arribat, massa preguntes al meu cap…
Prenc la decisió d'aixecar-me -Què he fet aquesta nit que m'he quedat estabornit…?-
Així que provo de posarme dret, quan poso els peus a terra alguna cosa no funciona;
i és que el que trepitjo està molt fred, m'han robat les sabates, com hi ha gent tan cabrona?
M'adono d'una cosa, ara començo a entendre-ho:
Estic a la platja i rodejat de guiris em foto un "Mojito" amb menta.
De cop, collons! Que tard s'ha fet! em miro el rellotge i han passat trenta-sis hores!
i és que ara sóc totalment conscient que estic fent molt tard i els deixaré decepcionats perquè
he quedat amb un cocodril, una zebra, un hipopòtam, un goril·la i un pingüí
per jugar al "Jungle Speed" tots en un dos caballs aquesta nit.
Així doncs em poso les sabatilles, em prenc una "Aspirina" i surto de casa amb pressa.
M'he dutxat a tota pastilla; una qüestió important, m'han trucat de la meva empresa, perquè
les meves neurones han estat acomiadades,
i per celebrar-ho, se n'han anat de farra!
Tres o quatre de les poques que tenia estan assegudes a la barra d'un bar, i pel que m'han dit amb la trucada n'hi ha hagut unes quantes que al cambrer han assassinat
de tant demanar xupitos de Whiskey d'aquells que a dins l'ampolla hi ha un llangardaix col·locat,
s'ha tornat boig i amb la turca que portava a un Gintonic doble m'ha convidat.
I hem anat de festa, l'ampolla ens hem cardat.
-Collons quin gat que porto! mira per la finestra!
Aquesta llum blava m'aporta un mal presentiment:
dos cops de clàxon crec que volen que parem…
Fot-li gas i no miris enrere, ens donarem a la fuga, és l'única manera,
i després de tres hores de persecució, ens enxampen i em diuen que ara la paro jo.
"-A veces la realidad supera los sueños!
-¿Pero qué pamplinas estás diciendo tú, chalao perdío?
¡Con la cara nabo que tienes! ¡Venga por ahí! ¿De dónde has sacado la ropa esa? ¿De Larry Bird o qué? ¡Tira por ahí! ¡Chuflas, que eres un chuflas!"
Típic d'aquest món tan surrealista,
que crea situacions tan difícils de descriure.
No podríes pas ni imaginar
què em passa pel cap quan vaig cap a treballar.
M'acabo de despertar del que ha estat aquesta cançó:
Vaig en metro, aquest va i frena i, "cony! un altre cop a terra!"
es repeteix la situació i una gota em cau al front.