Sonambulista
Melodia lenta, però no pausada. Com un juny assolellat. L’horitzó em queda lluny, però m’ho prenc amb calma.
M’acompanyen unes palmes a ritme de les meves passes, fan d’aquest ritme inconstant una banda sonora imaginaria.
I una força m’agafa les mans i no puc anar a dormir.
Queda nit per endavant. M’han llançat un fil de pesca i he picat a l’ham. Era un peix que nedava i ja se n’ha oblidat.
L’única referència que tens és un entorn que ni tan sols entens. Tantes relacions al teu voltant i en totes un punt estrany. Temptant la sort, tots deixant el punt mort.
Si ve baixada més que bé i si hem de caure ja caurem.
Jo he trobat una manera molt millor que la seva d’evadir-me dels problemes, si és que n’existeixen.
El vent m’empeny, i aquest cop sí, està a favor meu.
Ho sento, aquest sentiment amb bitllets no el comprareu.
Sóc l’expressió alegre d’un rostre dibuixat.
Sóc les postres d’un àpat que no has pogut acabar.
Aquesta obra d’art tan plena de colors vius, intensos.
Així és com em sento, i dec ser ben boig.
Autor(es): Pau Gros/ Martí Aliaguilla,Crònics