Les sirenes
destil·lat d'alambins, com l'infern brut,
aplicant por a la fe i més fe a la por,
creient guanyar quan ja havia perdut.
I amb el meu cor mesquí he comès pecats
mentre em pensava més feliç que mai.
I he mirat amb els ulls desorbitats,
embogits per la febre i el desmai.
Benefici malalt! Ara ja sé
que el millor és molt millor a través del mal.
L'amor en ruïnes, si es refà sencer,
creix encara més bell, més fort, més alt.
I, submís, torno a la felicitat:
amb mals guanyo molt més del que he gastat.