L'estrangera
L'estrangera que m'habita
Vestida amb fil de cotó
Se sent més forta i petita
Les escales de la pluja
Enmig la boca del llac
Ens han dut en aquest punt
Cabdellant intimitats
Ja no ens hi calen certeses
Per il·luminar la cambra
Hem redolat per la riba
Abandonant les disfresses
L'esguard de dona atrevida
Se sosté sobre un enigma
La mirada no diu res
I ho diu tot de la bellesa
Vols que pugem aquell cim
I aprofitem el bon dia
Jo portaré la cistella
Tu portaràs l'alegria
Vols que pugem aquell cim
On diuen que es veu la vida
Digues que sí forastera
I seguirem la partida
La barana del desig
Recolza en un mos de préssec
Quan el riu t'haurà engolit
Diràs adéu estrangera
Dama d'un llac sense nom
Perfum d'algues com cireres
Nuesa de nits de lluna
Insomni de les esperes.
Vols que pugem aquell cim
On diuen que es veu la vida
Digues que sí forastera
I seguirem la partida
Al naufragi voluntari
Em visitava la mussa
Bonica per estrangera
Preciosa de tan propera
Autor(es): Rafa Xambó