L'ordre


Faig un volt pel Myspace quan vull pujarme l'autoestima
i, creu-me, m'estiro al llit per no caure de la cadira.
Au va, maco, tira, tira.. et veig un pèl nerviós
¿Potser vols una til·la?
Rapers esquilats sense pèl com ovelles,
sembla que sobra boca i falten orelles,
però Ai si el llop arriba a la vall,
carai, l'style del noi es menja els xais.
No he gravat una merda, però sé el que implica el micro.
Escoltem el teu tema i pensem. ¿Ets MC o un mico?
No sé si m'explico, si miro el clip del teu hit vomito.
Procuro nodrirme d'allò que m'emplena,
nu com sense un llibre, aprop de tu nena em sento,
i m'assec sobre les fulles que invento.
Surto volant per la finestra quan el sol comença a caure
la prole pensa en jeure i vull beure fins l'alba.
Sóc un nen petit, vine al llit a tapar-me.
La clavaguera on em perdo no veu la llum del dia
està plena de poli i estudiants d'economia.
Els crítics son minoria i reben mentre els robots memoritzen la teoria
Regalen La Vanguardia, és premsa objectiva,
aquest cercle té entrada, però no sortida
(Vigila nano vigila) et netejen el cervell de per vida.
I escollits per l'elit, treballen en equip pel profit del partit a Barcelona o a Madrid
(Polítics) saben que han d'amagar, i saben que han de dir.
Doncs el reialme del diable, està present en naltres
sempre sudant dels altres, tot acte te impacte.
Avui han vessat la sang al portal de qui signa el pacte
Patronal i sindicats, crim organitzat i l'Estat implicat però re d'aixo és veritat
Si el rival ha perdut i el teu equip ha guanyat.
I ja veus que és trist, però no estic equivocat,
abans et penjaven i avui passes per penjat.
T'aparten t'aïllen però qui és l'infectat?
Després parlen de terror i violència als carrers,
però de qui tortura, mai en diuen res. He après
a llegir entre línies el monòleg del poder.
La qüestió és senzilla, calles o pilles.
Davant d'un funcionari armat no valen els teus llibres.
Tu parles de llibertat, ell es posa a riure.
És com fer la guerra en nom de la pau,
com qui viu al pou, al pou d'un palau.
Babaus vestint de blau. Aquí la terra s'aixeca i el cel cau

Però l'Ordre, l'Ordre no el toquis
hi ha molts interessos, pastissos i lobbies.
Faran que t'esfumis, faran que t'esborrin,
l'Ordre és la causa que fa que tants morin

Canciones más vistas de