Naufragis
En un racó d'aquell bar
on mai no havies anat
demanaves alegria
i vas mirar la solitud.
Si vius d'atzar
has d'aprendre a naufragar.
Si vius d'atzar
has d'aprendre a naufragar.
M'has pillat mirant la lluna
tatuatges de paper
arenós color de duna
laberint del teu voler.
Lluny d'aquell temps
t'oblidares de l'amor.
Lluny d'aquell temps
t'oblidares de l'amor.
Destorbant-me cada dia
van volar totes les ganes
de palpar-me la ferida
que em cremava les entranyes.
Lluny d'aquell temps
t'oblidares de l'amor.
Lluny d'aquell temps
t'oblidares de l'amor.
En obrir la porta vaig saber
que el camí no té tornada
dies blaus que encara estranye
des d'aquella matinada.
Si vas lleuger
pots saltar per l'horitzó.
Si vas lleuger
pots saltar per l'horitzó.
Somnis de les cuines silencioses
danses africanes bategant
Estació del Nord, cantines
les cançons del fons del mar.
Si vius d'atzar
has d'aprendre a navegar.
Si vius d'atzar
has d'aprendre a navegar.
Autor(es): Rafael Xambó