Novembre
Entela’t amb els vidres fes cercles amb els dits
Escriu el nom romànic de la pluja
Mossega un préssec ben sucós
Sucós com ara els llavis que t’enyoren
Té novembre una veu de violoncel
Un forat a la sabata i boirina entre els cabells
Pell de molsa ànima de campanar
I una nit que no s’acaba
I una nit que no s’acaba mai
Si t’és possible acosta’t a l’andana
Duré jaqueta grisa i un llibre sota el braç
Fins el xiulet t’esperaré com sempre
Encara que no sé ben bé qui ets tu
I ara la febre puja i puja