Que cremi la mar
Puja la mar cada dia més brava i entre sol i platja el clima canvia i a tothom li és igual.
Fred a l´estiu, calor per nadal i una multinacional que aboca petroli a la bassa, un mar abandona.
Tractats comprats a països robats saquejats per la banca que porta el sistema podrit que mou el nostre món.
Món contaminat, món destrossat, món rebentat per la pitjor malaltia …
l'ésser humà Vull obrir els ulls i veure un nou paisatge vull veure la mar blava i el bosc més verd que mai...
vull respirar No vull passejar entre boscos negres ni platges brutes ni rius contaminats...
vull nedar en la tranquil·litat De la terra que parla, desesperadament informa i crida mentre dia a dia es podreix …
Passa el temps Com un rellotge que conta les hores l'agulla s'acosta al segon que marcarà el final …
i tot s'haurà acabat Que cremi la mar, plena de petroli i de merda, que rebentin els rius, ofegant nos en la gran tragèdia!
Que piqui més el sol fonent-nos la nostra consciència i el tractat de Kyoto... vola entre el caos mentre crema!
Aires i fums que hem podreixen el cor, sintonies que derroten la por, dia a dia crearem un nou so rebentaran la revolta a l'acció.
Destrossarem els murs de contenció rebrotarem del terra com una flor, influenciats per aires de revolució!
Que cremi la mar plena de petroli i de merda que rebentin els rius ofegant nos en la gran tragèdia
que piqui més el sol fonent-nos la nostra consciència i el tractat de Kyoto... vola entre el caos mentre crema!
Autor(es): Rereguarda