Vèncer la foscor
Tintada la llum de la lluna il·lumina
de negre el camí.
Veus com la veu se’t trenca ofegant el teu crit.
Que les ments es tenyeixen de lila
Són les ganes de sentir-te lliure.
El teu cos es destapa mentre es desespera,
allibera la fera, reneix de les cendres.
L’Estat s’apodera de tu.
Barreres, cadenes, molt alts són els murs (els murs que tombarem)
L ́Estat s ́apodera de tot.
El cor s’accelera, i amb ràbia batega!
Intentant fugir de la soledat,
d’aquesta societat absurda.
Et volies veure sense cadenes,
la sang et bull, la ràbia et corre per les venes.
La sang et bull,
la ràbia et corre per les venes.
I ja n’hi ha prou de fugir de les paraules.
Esclaves la llibertat no es compra, alça el puny i canta,
planta’t contra el patriarcat.
El silenci busca fugida cap a la llibertat.
Venç la por, per a un futur millor,
fes que el foc reneixi i encengui la foscor.
Una esquerda de claror, neix al teu cor.
Elles són lluita, en aquesta cançó.
L’Estat s’apodera de tu.
Barreres, cadenes, molt alts són els murs (els murs que tombarem)
L ́Estat s ́apodera de tot.
El cor s’accelera, i amb ràbia batega.
Intentant fugir de la soledat,
d’aquesta societat absurda.
Et volies veure sense cadenes,
la sang et bull, la ràbia et corre per les venes.