Rachid
Rera la mar que sempre ens va unir
hi ha un neguit de multituts;
rera la mar que ja no és camí,
que és mur.
Habibi, ai jo no sé
a on la corrent se m'endú,
rera la mar hi ha un nou futur.
Vaig del tràngol a la mestralà,
les petjades on se les endurà.
La condemna de no poder viure a on se és,
la fal.lacia de la salvació,
fan la platja de cossos nus
que onades sacsejen fort.
La barbàrie que trenca el món
trontolla pewr condició.
Ai la mar que ja no és camí,
que en ofega a tots.
Ni tràngol ni neguits, només silenci.
Més enllà de la mar
s'obrin mil camins
que ni lleis ni murs
poden impedir.
De més enllà de la mar
vindran a reclamar el que és seu,
de més enllà de la mar.
Més enlla de la mar
burlaré el meu destí.
Qui ha de dir
que no tinc dret a poder-lo exigir.
De més enllà de la mar
amb l'empenta de la fam,
de més enllà de la mar.
Vaig del tràngol a la mestralà,
les petjades on se les endurà.