Rates amb corbata
Al banc fariseu mai escolteu, és que no ho veieu?
Que el jovent d'avui demà no tindrà pas seu. Ja d'empeus!
La universitat pública i digna, però és que a tot arreu la privatització es confirma.
I tu tens la teva veu, el poder per fer servir-la,
el poder per poder fer tombar i canviar el seu mecanisme.
La historia siempre fue la misma,
es diumenge baixo a barna i pago la puta autopista.
I es que la RENFE té trens que per l'aspecte del vagó,
dubtes si vas a barna o a un camp de concentració.
I baixo al Clot, veig els blocs, que em recorden com va el joc d'aquest lloc,
i que tot sol m'enfronto al món.
I és que amb el blabla no tombarem l'estaca, està clar, ataca.
El rap en català fa: placa, placa.
Tinc bales de plata dins de l'AK
i vull acabar amb la raça de les rates que es disfressen amb corbata.
Farts de la farsa, del barça, la sarfa, la farla del gangstar,
però la gent en parla.
Hi ha tant d'enterat que diu conèixer la veritat,
i la veritat, no es coneix ni ell mateix i està enganyat.
El noi ben educat és el noi domesticat,
que mai s'ha qüestionat, què collons li han explicat.
Qui fa la competència, la violencia de l'estat?
Quan sortim al carrer, el teu monopoli s'ha acabat.
I jo, per això, ni reis ni patges, ni mossos, ni peatges,
tampoc Estat ni marge, més missatge i menys imatge.
Escoltam escorçó, el teu horitzó jo ja l'escurço,
aquí volem els fets, estalvia't els discursos.
Cuineu nostre futur, els ulls fixats sempre en la pasta,
l'alumnat s'ho empassa i de Bologna, ve la salsa.
Digue'm tu, qui s'alça? Digue'm, quin peu calces?
Jo visc d'il·lusions perquè la realitat és falsa.
Canviar la realitat, perquè la realitat és falsa.