Res no es mou
S'ha fet fosc.
Una moixa que me mira
posa ordre es moviments
sense comptar es temps.
Quatre llibres mal posats
i un silenci que ho diu tot.
Quadres, ramells, planxes i teles,
bòtils, culleres, plats i cafeteres.
Sense rompre cap got.
Un mussol s'ha deixondit.
Un pagès i un caragol
es passegen pes verdet.
Ses estrelles des safareig
són peixos que no diuen res,
no diuen res.
I ara que no mos veu ningú
obrirem calaixos i caixons.
Hi ha mirades que em fan mal
I olors molt conegudes.
Hi ha drogues que em curen
i cançons que encara duren...
Dues velles xafarderes
no es poden pensar mai
que ses flors d'aquest racó
Sempre faran bona olor.
M'agrada sortir a respirar
S'aire de la mar.
Sempre em farà somiar.
Juny, juliol, prunes i cireres,
cards i abarsets, barques i peixateres.
Pedres i parets,
porxos i nu rebost
en cases de marès.
Anirem a arrasar camí,
anar a morir.
I ara que no mos veu ningú
t'assimilaré com si res.
Durem un ritme compassat
i tot d'una funcionarem.
T'agradarà estar damunt jo,
es pits te tremolaran.
Es llençols estan humits,
Papallones pes pits.
Autor(es): Sebastià Saurina