Suspès en l'aire
quan no hi ha més llavor que sembrar
quan la mar
es brufa pes vent de gregal
i es cabells
volen as seu desig.
Suspès en l'aire
com un estel de colors
jugant sa pell
quan ja no n'hi ha més.
Sa mirada i es somriure
d'un infant innocent
dins una falsa societat.
La mar, mare de tot lo que hi ha
un dia me'n durà
per sempre més
i un altre en sortirà que canti més
Suspès en l'aire
com un estel de colors
em sentiré lleuger
em sentiré més bé.
Autor(es): Jesús Moll