Sense la mar
No faci més bonic l’hivern
Ni que un jardí tan japonès
No tingui un punt subtil
D’exòtic interès
Que aquests deserts sensacionals
On sembla el cel un disbarat
No siguin béns a preservar
Si més no com el bosc
O certes obres d’art
Sense la mar no és el mateix
Tant se me’n fot l’udol del vent
I aquest palau de marbre blanc
I aquest estadi ple
Sense la mar ni tu ni jo som el mateix
Ni el cel amb tots els seus estels
I ens manca un xic
De blau i bellugueig
Sense la mar
No diré mai que pels teus ulls
No hagi deixat penjat l’orgull
Ho pots donar per ben segur
Cada carícia en fals
És com un cop de puny
No vull pensar que aquesta nit
La mala sort jeu al meu llit
Freda com un final feliç
Com l’àngel que ens prohibeix
L’accés al paradís