SexSymbol
No pots fullejar una revista sense veure el meu tors. Passes pàgina i m’oblides, això es el què tu penses, però, què passa si amb mi et creues?
No saps perquè però m’enveges, el subconscient et traeix.
Qui sóc? No ho saps? M’has vist? A on? Perquè si no, espera... Què? Ara ja ho sé!
Sóc el somni de la gent; tothom vol tenir el meu cos, ja sigui per jugar-hi o per lligar amb tothom.
Em tanco al gimnàs, el gran esforç de la meva vida, però quan em miro al mirall tot té sentit; es fa plausible.
És evident , si el que interessa és lluir una disfressa, que subjecte en qüestió s’ha d’acostar a la perfecció. I al meu voltant tot de catetos buscant viure una historieta per vendre’s i publicar-la en programes de merda, on només fan que discutir-se i que cridar-se, quina vida més trista! I Jo gaudeixo del moment, aquesta gent inconscientment, creient tenir talent, m’estan mitificant.
Jo visc com un rei, no m’ha faltat mai de res. Parlen d’un nou virus que arruïna a tothom, coses de pobres amb ganes de protestar!
N’estic segur, aquí no pot arribar, el meu cos m’avala això és la meva assegurança. Perquè m’hauria de preocupar? Si la meva feina és distreure’ls del problema! Si surto a la tele, ells miren el que a mi em passa, i mentre els de dalt fan el què els dona la gana, i així un cop més la societat s’empassa una farsa feta amb massa traça i és que:
Sóc un Sexsymbol, tothom vol tenir el meu cos.
Mil calcetes mullo jo, cada dia al plató.
Sóc aquí per que he crescut així.
Sóc el retrat d’un món on tot és decideix quan neixes, en el fons.
Autor(es): Pau Gros/ Martí Aliaguilla,Crònics