Si ens deixéssim de romanços
Si ens deixéssim de romanços
i ens estiméssim com cal,
el món podria ser un paradís terrenal,
el món podria ser un paradís, tan llis,
el món podria ser un paradís.
Si cada petit pogués tenir un bressol,
si els treballadors poguessin prendre el sol,
si tothom tingués habitacles com cal,
el món podria ser un paradís, tan llis,
el món podria ser un paradís
Si tothom sabés aquest petit secret,
el de pensar en els altres
i oblidar-se un poquet,
no caldrien metges ni estupefaents,
tots viuriem més que contents, oh, oh,
tots viuriem més que contents.
Si els nens i les nenes poguéssin tenir
un pit amatent per abraçar-los un xic.
Si tohom estimés sense esperar res més,
el món podria ser un paradís, tan llis,
el món podria ser un paradís.
Si podem trobar tot el que és positiu
en cada coseta de tot el que es viu
ens oblidariem de baralles i crits.
No viuriem més ensopits, ja us dic,
no viuriem més ensopits.
Si cada moment, siguis petit o gran,
és una sorpresa que vius expectant
ens farà ben créixer tirant endavant
i el món farà empènyer constant, endavant,
el món farà créixer constant.