Temps al temps
no hi ha foc ni escalfor, no
que m'ajudi a sortir
de sota els llençols
llençols que fan olor de tu
i el coixí que asseca el plor
coixí on reposaves
quan dormíem junts els dos
I tu reposes igualment
plorant desfeta en el teu llit
mirant el mar com es fa gros
i s'embraveix aquest matí
Que aquesta nit ja ha passat
i ara toca treure pit
i pintar amb les teves llàgrimes
aquarel·les per l'oblit
Penso molt per què passem per això
tant dolor ens està fent pols
i no puc continuar pensant
que estant amb tu res pot canviar
que no ho has vist? Tu eres el meu món
És difícil de descriure com
em corrou fer-te patir
si aquesta pena no és humana
ni ser feliç el paradís
Si per sentir que no m'escolto
m'he forçat a actuar així
poc a poc em destrueixo
i ens enfonso més endins
Però tu encara no has entès
que en aquest temps no t'he mentit
que no n'hi ha prou amb estimar-nos
si estar junts és un neguit
que no hi ha res per repensar
i que no vull retrocedir
que sols ens queda recolzar-nos
als mil records de tantes nits
Penso molt per què passem per això
tant dolor ens està fent pols
i no puc continuar pensant
que estant amb tu res pot canviar
que no ho has vist? Tu eres el meu món
Temps al temps i amb massa plors
he après que no érem fets pels dos
després de tot ens quedà
un somni que va ser real.