Tinc dos amors
dos esperits suggestius sense atura:
és el meu àngel bo un home molt bell
i l'esperit pitjor una dona obscura.
Per dur-me inferns, el dimoni femella
l'àngel bo tempta lluny del meu costat;
corrupta, vol diable el sant, com ella,
que adula el pur amb tot l'orgull malvat.
Que ja el meu àngel é s àngel caigut,
ho sospito, però segur no ho dic.
Lluny de mi els dos, si els dos s'han conegut,
ja em temo dins l'infern l'àngel amic.
Sempre dubtós, mai no ho sabré, això,
fins que l'àngel dolent expulsi el bo.