Un pas enrera… i prenem impuls
Que vam portar ja no crema tant
Jo espero el llamp, la bèstia es desperta
Qui mai pren mal no sap estimar.
Crido al cel, plouen ocells
Soc el tro que fa esclatar els seus cors.
Es bonic, desolador
Quin moment i tu que ni pots prémer el botó.
No ens entendrem, però els dos volem creure
que hi ha un doctor que trasplanta emocions
Somrius i jo amb cara de pena
Anestesiats l´agulla va filant.
Crido al cel, plouen ocells
Soc el tro que fa esclatar els seus cors.
Es bonic, desolador
Quin moment i tu que ni pots prémer el botó.
…i prenem impuls
Conciliarem les meves pors amb tot allò que t´ha fet mal
Tots els dolors se n´aniran, gràcies doctor ens ha curat
I no sabrem qui som perquè ni imaginem el que vam ser
Ens mirarem i oblidarem que un dia vam dormir plegats.
Visitarem antics amors per demostrar que vam ser bons
Els seus amants s´enfadaran i ens deixaran lligats a un tronc
I no sabrem qui som perquè ni imaginem el que vam ser
Ens mirarem i oblidarem que un dia vam dormir plegats.
Quin idiota, tot escorça, em vaig buidar fa temps
Tu la guspira que s´apaga doncs ja no sents res
Es tan tràgic però hipnòtic veure el bosc encès.
Soc dislèxic, tu caòtica i i que hi podem fer.