Lament
feliç contempla la verdor dels pins.
Ha somiat que sols era un desert
i els rius no li calmaven la set,
la brisa no el refrescava.
El bosc era en flames, pobres arbres cremats,
si el cel plorava era un plany amarg.
I els ocells volaven sense nord
buscant algun recer on niuar,
una cançó amb què estimar-se.
La terra es desperta del malson de l'estiu,
feliç contempla la verdor dels pins.
Ha somiat que sols era un desert
i en la nit fresca i serena
s'escolta el seu lament.
Writer/s: Eva Dénia, J.J. Johnson