Tasses de cafè
Les agulles d'un rellotge vell
Quan vas decidir que era el millor
Canviar el que som… per tasses de cafè?
Ja s'ha esmicolat
Aquell somni que junts vam forjar
Quan en un tall a les nostres mans
Vam jurar…. Que res no ens faria canviar
Arriba un tren
Sense parada al meu món
Segueixo esperant a l'estació
Busco un cel que no s'arronsi als meus peus
Un lloc en el que mai arribi a ser
Igual que són tots ells
I érem immortals
Amb un desig de fer-nos ràpid grans
I ara que hem perdut ja tot el temps
Vols que cregui
Que només era un joc de nens