Mort i fuga
els teus batecs tranquils
portant-me a la vora de la felicitat.
Aquesta nit ja no podré tocar
els teus cabells humits
que em treien de casa i em feien volar.
I ara, al final del camí,
sols puc dir que sempre ens vorem per les nits.
Aquest matí ja no estàs al meu llit
només som un record
llençat a perdre hem deixat d'existir.
Aquell abril et menjava a mos redó
i ara no som tu i jo
s'han trencat els nexes i tots els pronoms.
I ara que em tremolen els dits,
sols vull dir que sempre et voré per les nits
Writer/s: Blai Antoni Vañó i Josu Miró, Josu Miró