Cançó per a ningú

Les Kol·lontai


No ploris al matí per un sol de disfressa, no ploris en la nit si la lluna et clivella, que en el cor sempre hi ha grana per a una altra herba.

No ploris al matí, la vida és una festa per on et cal anar amb vestit de diumenge, el cor arrecerat dins d'una fortalesa.

No ploris al matí quan plogui la tristesa, obre't de dalt a baix igual que una finestra i deixa passar el vent, el vent tot ho asseca.

No ploris al matí ni amb el mar ni amb les vespres que et canten mur endins els teus murs sense reixes. Si plores un sol cop després ploraràs sempre.

I si un dia hi vas nu o amb regust de setembre, en tornaràs plorant de matí, tarda i vespre. No ploris al matí ni a la nit, ni ja cendra.


Writer/s: Felicia Fuster, Sílvia Comes