Pintant les teulades
Em buidaria les butxaques
per conèixer-te, descobrir-te
més enllà del què ara sóc capaç,
i entendre tot allò
que ni el meu sostre sap escriure
més enllà del què ara sóc capaç.
Perdre'ns, creuar les nits senceres
pintar a les teulades,
que busquen llum de nit.
Beure'ns, fins a la última gota
caçar-te el riure i creure'm
que ens seguirem perdent.
Veure'ns tant inquiets
oberts a tot
el que ens pugui despistar almenys un segon
és una gàbia que m'exposa
sota el sol i em delata
com a presoner
que dissimula en vers
tancat, amagat,
rere rimes que despisten
entre excuses encobertes.
Perdre'ns, ......
*Salva'm si veus que em faig gran
Si veus que ja no m'omplo
de riures i de vespres
que em tanco i m'excuso
sota el pes dels meus ossos,
i em nego a un cel clar
i invento núvols grisos
per no trobar motius
per sortir a navegar.
Writer/s: Xavi Buxeda