El passamuntanyes
sabent que m'havia endut un abric vell,
que no em cura pas el fred, però no em deixa sentir sol,
quan enfilo el capdamunt del corriol.
I et sento a prop,
i et sento aquí,
talment com si fos a casa aquest matí.
Vaig ser molt ben rebut per persones sense res,
milionaris de virtuts, però sense diners,
que m'ajuden a cuidar l'abric abans de marxar,
de la vall al campament pel primer intent.
M'és ben igual arribar a dalt,
el cor em diu que l'experiència ja s'ho val.
Vaig ser un superheroi a cada instant amb la força d'un gegant,
vaig superar-ho tot, totes les pors les vaig vèncer caminant.
Vaig fer el cim quaranta nits,
entre els somnis i el desig,
em vaig veure a dalt de tot
del paradís.
I ara que tot ha passat,
la distància ho fa més clar,
i et puc dir amb el cap serè
que hi tornaré.
Jo sóc d'aquí, també d'allà,
però on em trobo com a casa és més amunt de l'últim llac.
Vaig ser un superheroi a cada instant amb la força d'un gegant,
vaig superar-ho tot, totes les pors les vaig vèncer caminant.