Banyes de cèrvol
En aquesta clariana etèria, en aquest estrany racó,
reposa un fetiller que fita el dèbil horitzó.
Més enllà de la frontera de l’emmaranyat arbrat,
existeix un diminut prat on el temps s’ha parat.
I allà jau ell, orgullós i condemnat.
Allarga la seva mà, que toca el sol roig de ponent,
trepana amb les seves branques el centre de la meva ment.
I una brisa purpúria s’alça d’entre els roures deprimits,
i es contagia del remor de la terra.
Sí... Tot ho devoren, els seus tenebrosos dits.
Més enllà de la frontera de l’emmaranyat arbrat,
existeix un diminut prat...