Serem dos nens
Per sota de la taula amb les nostres mans
Lligades... una sobre l'altre.
Que s'estimaran
Mirant-se els ulls llunyans
Una última vegada, abans de fer-se grans.
I oblidarem tot el que vam ser l'un per l'altre
I els records es desfaran com sucre
Dins d'un got d'aigua.
I aniran caient les fulles dels arbres,
Fins que et torni a recordar, fins que et torni a recordar.
Que bé que et veig no has canviat gens, no passa el temps per tu,
Que has fet em vaig casar, una filla però res no és per sempre.
En quin moment ens vàrem perdre l'un a l'altre....
En quin moment no vam comprendre que havíem d'estar junts?
I ara sé que ja ho tinc tot per donar-te,
Passaré de la incertesa a la desconfiança
Ens truquem i un petonet a la galta
Li podríem dir el destí
Però seguirem amb el camí...
Cada instant, que ens hem perdut
És un adéu que no torna mai més
Cada pas que no hem fet junts,
Es l'evidència de lo estúpids que podem arribar a ser.
Deixa't estar, un altre juny vindrà
I al dematí et despertaràs amb un somriure estrany
Però al meu costat (4).