Somiarem
marxar el sol a formentera
i des del llit treu la ma juga amb el vent
com quan anàvem conduint sense parlar sense dir res
sempre ha fet que no existissin els demès
sempre ha semblat que ella sabia
que es farien curts els dies
riu em fa un racó em dona l'esquena mentre em diu
que demà venen ben d'hora els seus cosins
ens dormim
somiarem que estem com hem estat avui
sempre ha fet que no existissin els demès
sempre ha semblat que ella sabia
que es farien curts els dies
somiarem