T'ho juro
T'ho juro, que he entrat dins un altres estrat,
Que me la jugo. S'ha declarat altres espais,
altres territoris per a transitar, obrint fronteres fins el fons,
on seré sovint atropellat en els passos a nivell del sentiment,
quant esclavitza el pensament, quan esclavitza
el pensament, quan esclavitza el sentiment utòpic.
Que ja és suficient d'argumentar amb velles promeses d'il·lusionar,
de desitjar, d'arrossegar l'ànsia amb foteses.
Podria ser aigua de Roses entre les teves esgarrinxades mans,
abandonar tràfecs inútils, deixar surar el que queda de veritat,
sentir s'essencialitat de ser, un camí de renúncia i compromís,
tinc la intenció de seduir-te una vegada més.
I és per això precisament, que no m'aturo...
I és per això que ara mateix, jo me la jugo...
Oh! Que quelcom en mi ha canviat...
I és per tot això precisament que t'ho juro que te la jugues...,
si et segueixes amb mi.
Writer/s: Ricard Puigdomènech