Ai que poc
saber que hi ha coses que mai no canvien.
Més que jo, tu has canviat, fins i tot de cotxe i de ciutat,
des d'aquí és complicat saber com he d'estimar-te.
Tots els precs, els retrets, la fe,
m'abandonaran com tu a mi,
escapant per la porta falsa.
Esperaré, no vindràs, desesperaré et donaré per perduda,
confiant altre cop veure't arribar trista i vençuda.
Entretant, esperaré dia i nit, nit i dia,
fer-s'hi més no convé, tant sols em queda una vida,
em queda una vida.
Ai que poc..., ai ai, que a poc a poc no ha estat res,
de tu, de mi res, res de res, de nosaltres no en quedarà ni el record.
Ai que poc..., ai ai, que a poc a poc no ha estat res,
de tu, de mi res, res de res de nosaltres no en quedarà.
Sóc més franc, menys vil, més veraç, menys hostil,
però el mateix estúpid d'ahir, apostant al perdedor cavall de l'amor.
Ai que poc..., ai ai, (...) de nosaltres no en quedarà ni el record.
Writer/s: Ricard Puigdomènech