El que ens fa somiar


Vine al meu costat, que ens anirem fent grans. Però sense oblidar el que ens fa somiar.
Vine al meu costat, que ens anirem fent grans. Però sense oblidar el que ens fa somiar,
el que ens fa somiar!

Treu la llengua i tasta el cel i fixa't que els núvols són dolços com la mel
Enamora't com un nen d'allò que et fa ser tal com ets.

I ens hem passat ballant cada nit de l'estiu fins al final. I encara en queden moltes més.
I així anem fent, passant, poc a poc, poc a poc any rere any, que créixer no vol dir deixar
de respirar!

Vine al meu costat, que ens anirem fent grans. Però sense oblidar el que ens fa somiar,
el que ens fa somiar!

Alça el puny i toca el cel; fixa't que els núvols no sempre són de mel,
i enfada't amb aquells que fan infeliços als demés

Que junts 'nirem canviant depressions per revoltes socials fent front a allò injust i
immoral
I anirem fent, passant, sent conscients de què és el que ens fa mal
Que riure no vol dir pas deixar de lluitar!

Vine al meu costat, que ens anirem fent grans però sense oblidar el que ens fa somiar, el

que ens fa somiar!