Quan rius sota el sol


Que dur que és el mirall els cops que el mires a l'haver estat plorant al llarg dels dies.
Et van dir que els teus somnis eren tangibles i que qualsevol que lluitava els aconseguia.

I t'has culpat tants i tants cops, per no haver-ho fet prou bé per mediocre i per vulgar, per no ser millor que ells.
I els matins fan tanta por, fan sentir-te fracassat per no haver aconseguit allò que t'han inculcat.

I no escoltis famosos humils que et repetiran que si ells poden tu també, i si no és que no ho has fet prou bé.
Apaga la tele i aixeca't.

Llença ben lluny allò que creus que tant vols però que en el fons t'ofega.
I pensa en cada record, quan rius sota el sol ben lluny de pors i penes.

Que això de l'èxit i el fracàs s'ho van inventar uns quants que et van dir què era "triomfar" i què era la felicitat.
Et van fer voler ser com ells, 'nant-te culpabilitzant de ser un "ningú" qualsevol, que mai serà recordat.

I no pensis que els rics i famosos no tenen mals. Que molts es tiren d'un terrat i d'altres es volen el cap.
Aprèn a estimar el que t'envolta!

Llença ben lluny allò que creus que tant vols però que en el fons t'ofega.
I pensa en cada record, quan rius sota el sol ben lluny de pors i penes.
Quan rius sota el sol ben lluny de pors i penes.