El gos que jeu als peus del teu llit
mira amb ulls d'home trist.
L'herba creix al bell mig del jardí,
i ens guarda la llum de la nit.
Potser algun dia trobaràs el camí,
quan a la fi se'ns reveli el destí,
grava't al os dins la pols de la nit,
l'agulla del temps es doblegui a la fí.
Tan se val si no véns amb mi,
tan se val, ja res em fa mal.
Era un cec, mirant a la mort,
ocell ferit tan insignificant.
Potser algun dia trobaràs el camí,
quan a la fi se'ns reveli el destí,
grava't al os dins la pols de la nit,
l'agulla del temps es doblegui a la fi.