Abdoulai
il·lusionat cap a Dakar.
Allà hi havia el meu cosí Abdoulai
esperant-me per marxar.
El Maresme és un país petit
on diuen que la feina fa profit,
m'explicava el meu cosí Abdoulai.
Sense dir adéu a ningú,
vàrem partir cap a Rabat.
Un viatge insegur, llarg i dir,
dalt d'un cotxe atrotinat,
Passant per Tindouff i Agadir,
hi ha un control de visats,
¡quin fart de patir!,
remugava el meu cosí Abdoulai.
Pensàvem que bé que estaríem
qui sap quants diners guanyaríem
qui sap quant de temps hi seríem
rèiem entre la pols del camí.
El meu cosí Abdoulai i jo
érem valents, qui pot dir que no.
El meu cosí Abdoulai i jo
pensàvem, mira que lluny creixen les flors.
Arribàrem a Tanger
un divendres a la nit.
Havíem de veure a un tal Yussuf,
que era el patró d'un vaixell petit.
Amb els diners estalviats
vàrem tancar el pacte ben aviat,
negociava el meu cosí Abdoulai.
La nit era ben negra,
el mar estava embolicat.
Érem massa gent i el petit vaixell
no podíem controlar.
A l'aigua van caure uns desgraciats,
i a Tarifa se'ls van trobar ofegats,
també hi era el meu cosí Abdoulai.
El meu cosí Abdoulai i jo
érem valents, qui pot dir que no.
El meu cosí Abdoulai i jo
pensàvem, mira que lluny creixen les flors.