Cabrons

Mareselva


Senyores i senyors, ja podeu anar dient adéu, vos ha arribat es moment. I a mi m'és ben igual si sou vells o sou infants, a tots vos mataré a tots vos faré cridar. Perquè jo sóc un Déu just, no tenc res d'artificial, i a diferència d'aquests vostres a mi ningú m'ha creat. No tenc divinitat, no sóc misericordiós. L'únic que em preocupa es borrar-vos a tots d'aquest món que heu destruït, d'aquest món que heu destrossat, aquests és preu per tenir un cervell tan avançat, per només pensar amb vosaltres per no tenir miraments, per pensar que a n'aquest món l'arreglarien presidents. I si sabéssiu, criatures, lo insignificant que sou, a n'aquest precís instant ara ploraríeu tots. Però ara ja és tard, ara ja no val plorar, és hora de tancar es ulls per no tornar-los a obrir mai.

No era més fàcil estimar-vos entre tots? No era més fàcil deixar de ser uns cabrons?

I ara tot floreixerà, i ara tot reviurà, i ara tot torna al seu lloc, tot torna a fluir a poc a poc.
(S'acabarà sa fam s'acabaran ses penes), quan tomin perfí fronteres i banderes.
(S'acabarà sa fam s'acabaran ses penes), quan morin tots es reis i reines.
(S'acabarà sa fam s'acabaran ses penes), quan ja no quedi en peu cap temple.
(S'acabarà sa fam s'acabaran ses penes), s'acabarà sa fam s'acabaran ses penes!

Tot evolucionarà, espècies de tota casta, per fí podrem viure en pau quan vegin que no els hi feis falta.

No era més fàcil estimar-vos entre tots? No era més fàcil deixar de ser uns cabrons?

I ara a mode de conclusió només volia dir-vos que sou uns putes cabrons!
Cabrons!
Tots sou uns putes cabrons!
Cabrons!