Entre dos mons
Allà on l'oblit és un destí que no està escrit
Quan es faci de nit
Quan ja no calguin les raons per decidir
Allà on no hi ha fronteres que t'allunyin de mi
Al final del camí.
Hi ha un món secret perdut en els meus pensaments
on he trobat, les peces d’un rellotge aturat
Al teu costat em trobaràs quan tanquis els ulls.
T’escriuré una cançó
Cantaré entre dos mons
On podrem estimar-nos i serà tan real.
No vull que marxis, marxis
No vull que te'n vagis mai d’aquí
T’escriuré una cançó
Cantaré entre dos mons
On podrem abraçar-nos res serà irreal
No vull que marxis, marxis
no vull que te'n vagis mai d'aquí
Colors i llocs que vas modificant
i el pas dels anys, que puc tocar amb les meves mans
però es desfà com l’adéu.
Camino envoltat de roques de cristall brillant,
reflexes d’un estiu congelat
que ara em porten a tu.
Hi ha un món secret perdut en els meus pensaments
on he trobat, les peces d’un rellotge aturat
Al teu costat em trobaràs quan tanquis els ulls.
Escriuré una cançó…
I quan et trobi entre els records
d’aquella nit que ara és fum, és fum, és fum...
Digue'm on ets, on has anat, et vull trobar de nou
Digue'm com és aquest lloc, perdut entre dos mons
Dóna'm la clau per respondre les meves preguntes
T’escriuré una cançó
Cantaré entre dos mons
On podrem estimar-nos i serà tan real.
No vull que marxis, marxis
No vull que te'n vagis mai d’aquí
T’escriuré una cançó
Cantaré entre dos mons
On podrem abraçar-nos res serà irreal
No vull que marxis, marxis
no vull que te'n vagis mai d'aquí